Sovint al carrer sentim com la gent comenta estar “depre” o dir-li a algú altre que ho està. Si bé sabem que la intenció és preguntar per l’estat d’ànim de la persona i/o ressaltar la tristesa d’aquesta, aquesta expressió tan socialment extesa no és en cap cas la més encertada. Doncs la depressió és una entitat diagnòstica que ve a indicar una patologia psiquiàtrica/psicològica. Tots ens podem sentir tristos o melancòlics de forma ocasional, però aquests sentiments acostumen a desaparèixer al cap d’uns dies. Des del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-V) o la Classificació Internacional de les Malalties (CIE-10), es defineix la depressió com un malestar subjectiu de tristesa intensa o de desesperació i/o una falta de motivació o capacitat per experimentar plaer, que està present la major part del dia, i que perdura, al menys, 2 setmanes. Aquest incapacita el funcionament diari de la persona i afecta també al seu entorn familiar. A més, cal que es presentin més símptomes com un augment o disminució de la gana, insomni o hipersòmnia, sensació de fatiga o pèrdua d’energia, pensaments de suïcidi, … entre d’altres.
Aquesta malaltia és molt freqüent i pot aparèixer en qualsevol època de la vida (infància, adolescència, edat adulta i vellesa), i la seva causa és una combinació de factors genètics, bioquímics i psicològics.
Però, què podem fer per sortir d’un trastorn depressiu?
- El més important és consultar a un professional (metge de família, psiquiatra o psicòleg) per tal de verificar el diagnòstic i posar en marxa un tractament adequat com més aviat millor. El tractament pot ser psicològic o combinat (psiquiàtric + psicològic) i és altament efectiu.
- Realitzar exercici físic moderat.
- Reprendre activitats que ens feien gaudir.
- Marcar-nos objectius realistes.
- Dividir-nos les tasques grans en petites i procurar fer aquelles que puguem.
- Intentar no aïllar-nos, procurant passar estones amb altres persones. En aquest sentit, buscar persones de confiança que ens puguin fer de confidents ens pot ser d’utilitat.
- Evitar prendre decisions fins que no estiguem millor.
- Tenir clar que la millora és gradual i que, per tant, requereix de temps.
En posteriors posts us seguirem informant d’aspectes més específics per apropar-vos al coneixement d’aquest trastorn que afecta a una part important de la nostra població, i que tot i la seva gravetat, es pot tractar i resoldre!
Laia Garcia