¿Necessitem la mitja taronja?

En la poesia, en les cançons, en les històries i contes des de ben petits…, la fal·làcia de la mitja taronja hi és i ha fet molt de mal… Tota la vida intentant trobar-la…! En un món tan immens, tan plural i ple de gent, si ens posem lògics, costa creure que només existeixi una persona que sigui la única que encaixa perfectament amb mi. Però això només entristeix si pensem que hauria de ser així. Puc sentir l’amor immens, la connexió, l’anar a una, l’empatia, notar la co-deriva i que tot això em faci sentir ara mateix que sí, que aquella persona és amb la que té sentit compartir la meva vida. No necessito pensar si amb algú altre l’encaix seria perfecte, ni si en aquest cas ho és i ho serà per sempre. Afortunadament la vida no és geomètrica, i molt menys les relacions humanes. Som canviants i multifacètics i la gràcia està en saber combinar la meva multidimensionalitat amb la de l’altre i que en conjunt trobem la manera de construir allò que més ens ompli. El de la parella és un tema molt complex i que mai s’esgota, afecta a l’essència mateixa de la humanitat. Us remetem a futurs posts sobre la qüestió. De moment, amb aquest primer només pretenem plantejar uns mínims necessaris per a tenir una vida de parella satisfactòria. Aquí te’ls exposem:

  • Valora a l’altre en sí mateix, no pretenguis canviar-lo, ha de seguir la seva pròpia natura. Evidentment, pots demanar que ajusti aspectes de la seva forma de fer al que tu necessites per a sentir que la relació funcioni. Però l’objectiu de aquesta demanda no ha de ser capriciós, ha de ser una recerca conjunta de la millor manera de viure feliços en la quotidianitat.
  • Estigues tu també receptiu al que la teva parella necessiti, com i per què. Empatitza. Escolta a l’altre amb interès i assumint que t’ho demana pel bé de la vida en comú, no per egoisme o caprici. Parleu-ne.
  • Cuida a la teva parella, que noti que l’estimes, fes-ho explícit amb actes i/o amb paraules, amb cançons o com vulguis, segons sigui el teu estil. Però que ho noti. No s’hi val allò de “ja sap que l’estimo”.
  • Compartiu i gaudiu del temps en comú. Valors, interessos i hobbies en comú, són una magnífica base. Per aquest ordre: valors, interessos, hobbies.
  • Que els hobbies compartits ho siguin de veritat, en actiu. Asseure’s davant de la tele, o de l’ordinador a mirar series no val com a hobbie compartit, encara que gaudim d’estar junts, de la proximitat de l’altre i això ens faci sentir a gust. Tampoc val estar al davant de la tele, cadascú amb la seva tablet….
  • El sexe. Importantíssim. No sigueu dos amics que viuen junts. Amics també, però el sexe és tant important com l’amor. Quan més a llarg termini és la relació més important és cuidar la sexualitat, i ser conscients de que amb el pas del temps pot anar canviant el que cadascú necessita. És necessari parlar-ne sovint i anar-se “reinventant” periòdicament.
  • Ull amb la família d’origen, amb les creences i dinàmiques que portem cadascú de la nostra família d’origen. A vegades poden no ser compatibles… Parleu-ne, arribeu a una visió conjunta sobre la parella i, si és el cas, sobre la família.
  • Reserva’t temps per a tu, per a gaudir de la teva unicitat, de la teva vida pròpia (aficions, amics, feina…) independentment de la teva parella. Si et sents bé amb tu mateix i et cuides per tu mateix estaràs més preparat per a poder ser feliç amb els altres i també fer-los feliços.

Cadascun d’aquests punts mereix un post en sí mateix. No us els perdeu….!

Meritxell Pacheco

 

Si esteu interessats en realitzar alguna consulta relacionada amb la parella no dubteu en preguntar-nos via telefònica (93 418 2687 / 671 361 061) o a través de la nostra adreça mail: info@institutmyrios.com. Els nostres experts estaran disposats a atendre-us en un format de teràpia de parella o individual, segons convingui, per a orientar-vos.
Posted in:
Articles by
Published: